La primera qüestió que cal ressenyar és el just repartiment de regidors que, en aquesta ocasió concreta, ha provocat la Llei d’Hondt. A diferència d’altres legislatures, el ple de l’Ajuntament de Santa Pola estarà configurat per grups proporcionals al nombre de vots rebuts.
La segona qüestió bàsica que cal tenir en compte és l’increment de votants. De les anteriors 12.662 persones, hem passat a 13.384 ciutadans que han volgut manifestar el seu vot a les urnes. Tot i això, l’abstenció ha pujat el 4,02%. Podem entendre que aquesta situació ha vingut afavorida per la no participació de les persones que s’han incorporat al cens electoral en aquesta darrera cita. La primera conclusió, per tant, ens duu a pensar que cal seguir treballant -i molt- perquè més gent siga conscient de la importància del vot i de la necessitat de manifestar la seua voluntat política a les urnes com a primera forma d’activitat democràtica.
Si girem la mirada cap al resultat de les 4 forces polítiques, ens trobarem amb situacions ben diferents. El PP ha pujat 45 vots i ha perdut un regidor; el PSOE ha perdut 397 votants i un regidor; Compromís ha guanyat 173 vots i ha aconseguit un regidor més; i EU ha entrat a l’Ajuntament, novament en solitari, amb 661 vots i un regidor. La realitat substancial de la localitat no s’ha modificat: majoria absoluta del PP i quatre anys de govern en solitari. Ara bé. Si comparem el global de l’estat i la situació anterior podrem veure una nova tendència.
El PP ha guanyat, ha revalidat la majoria absoluta. Però, a diferència de la resta de l’estat on ha arrassat, en el nostre poble només ha pogut mantenir un nivell semblant d’electors. Amb tot l’increment del cens, només 45 nous votants. Això no els ha permés ni tan sols mantenir els 14 regidors. La conclusió, per tant, és que el PP ha baixat, ha perdut en termes relatius. I, anant un poc més enllà, podem pensar que aquest serà el seu sostre polític ja que amb tota la xarxa de càrrecs de confiança mobilitzada i una campanya de grans dimensions no han sigut capaços de mantenir el resultat anterior.
El PSOE sí ha seguit la tònica de la resta de l’estat. Però no s’hauria de culpabilitzar el president del govern ja que la política local és la política de la proximitat: on tot el món coneix i sap com són els candidats. I la darrera legislatura, amb un grup dividit i enfrontat i sense poder oferir una oposició forta, no han aconseguit fer-se atractius per a una bona part dels electors progressistes. Electors que, en gran mesura, hauran donat el seu suport als altres dos partits d’esquerra.
Compromís és el grup que aconsegueix una valoració més positiva del seu treball a l’Ajuntament. És el partit que més puja dels que hi havia la legislatura passada al ple municipal. Amb aquest increment de vots, que els permet doblar el seu nombre de regidors, la ciutadania recolza el treball dut a terme per Federico Zaragoza en aquestos quatre anys. Amb una campanya molt modesta i més adequada per al context de crisi que vivim, podem creure que, el vot de Compromís no prové del ganxo propagandístic sinó que, majoritàriament, ve seduït per l’intens treball d’oposició.
EU torna al consistori en solitari, aprofitant la conjuntura estatal i la força de la marca IU. La irrupció d’aquest grup ha sigut molt tardana en l’escenari polític local. Sense cap referència d’actuacions prèvies, pot haver arrossegat a votants desencantats del PSOE.
Aquestos comicis locals del 22 de maig ens deixen un Ajuntament més plural i amb una majoria menys abassegadora. Els resultats ens revelen un canvi de tendència molt interessant i que caldrà seguir amb atenció.

Xavier Mas i Sempere
Responsable de
comunicació de Compromís