Dels llibres que hi ha a la biblioteca de Santa Pola es pot obtenir informació molt interessant sobre el nostre passat, per exemple sobre els ibers. L’assentament fortificat de La Picola se situa prop del port modern de Santa Pola. Es descobrí durant els anys 70. La ceràmica excepcionalment bona, i en particular un bonic cràter de figura vermella Àtica ara conservada al Museu d’Alacant demostra la importància del lloc. Adjacent al lloc Iber hi han estructures romanes del temps d’August, que pertanyien a una piscifactoria. Possiblement, la construcció d’açò últim fou el responsable de la desaparició de moltes pedres del mur Iber. Però les pràctiques d’agricultura modernes i el creixement urbà han estat fins i tot més destructius. Durant el segle 18 o 19, la majoria de les capes arqueològiques foren destruïdes per terrasses agrícoles que llauraren en més de la meitat de l’àrea arqueològica per sota del nivell de l’assentament. Finalment, com a conseqüència de l’urbanització recent, el lloc ha estat travessat per una carretera i dues clavegueres. El lloc era molt baix (3 metres per sobre el nivell de la mar) i no tenia cap defensa natural, amb l’excepció d’un rierol estacional al llarg de la seua cara sud. La costa era molt més propera a l’assentament que no és avui. Les excavacions prop de la paret oest mostraren l’existència d’una platja de fòssils que contenia trossos trencats de ceràmica romana arrodonits per l’aigua al segle tercer. És per això segur que la mar arribava al límit oest del lloc, com a mínim durant el període de l’Imperi romà.

PEPE RUIZ